Lactancia
- Sílvia Font Jansà
- 8 ago 2022
- 3 Min. de lectura
(Esp./Cat.)
La pregunta de si quería dar leche o directamente leche artificial me parecía una pregunta imposible de plantear.
Con mis dos hijas tuve claro y sin dudas que les quería dar el pecho. Algo natural, que no me planteaba ni me cuestionaba. Costó con las dos.
Y ellas también quisieron.
Con la primera pude tener el apoyo puntual de un par o tres de mujeres (asesoras de lactancia, comadronas, y una figura parecida a la doula en el posparto que existe aquí en los Países Bajos).
Tuve que usar mucho la máquina extractora de leche, tanto por la mañana como en plena luz del día como en la oscuridad de la noche. Con esto tuve que tener constancia.
Con la segunda, ya en era Covid tuve el apoyo de una asesora de lactancia con video llamada y también me ayudó. No había otra posibilidad.
Una vez establecidas las dos lactancias, todo fue bien y fue fácil en general. Y bonito, y satisfactorio y creador de vínculo y de muchos momentos e intimidad compartidos.
Tuve una obstrucción dolorosa con la primera, pero con la ayuda de Vanessa, por teléfono, ella en Barcelona y yo en Italia, lo superamos.
No en todos los casos se puede llegar a un equilibrio en el que lactar sea fácil y natural, pero un buen apoyo es básico para que muchas lactancias se puedan establecer. El apoyo de profesionales, de la pareja y de otras personas del entorno.
Y cuando no puede ser, es un duelo a aceptar, y la leche artificial dada con contacto y amor ayuda igual a crecer, a crear el vínculo, a sentirse querid@s y alimentad@s.

-----
La pregunta de si volia donar llet o directament llet artificial em semblava una pregunta impossible de plantejar.
Amb les meves dues filles vaig tenir clar i sense dubtes que els volia donar el pit. Algo natural, que no em plantejava ni em qüestionava. Va costar amb totes dues.
I elles també el van voler prendre.
Amb la primera vaig poder tenir el recolzament puntual d'un parell o tres de dones (assessores de lactància, comadrones, i una figura semblant a la doula en el post part que existeix als Països Baixos).
Vaig haver de fer servir molt la màquina per extreure llet, tant al matí a plena llum del dia com en la foscor de la nit. Amb això vaig poder tenir constància.
Amb la segona, ja en era Covid vaig tenir el recolzament d'una assessora de lactància aquí, amb video trucada i també em va ajudar. No hi havia altra possibilitat.
Una vegada establertes les dues lactàncies, tot va anar bé i va ser fàcil en general. I bonic, i satisfactori i creador de vincle i de molts moments i intimitat compartits.
Vaig tenir una obstrucció dolorosa amb la primera, però amb l'ajuda de la Vanessa, per teléfon, ella a Barcelona i jo a Itàlia ens en vam sortir.
No en tots els casos es pot arribar a un equilibri en el que lactar sigui fàcil i natural, però un bon recolzament és bàsic per a que moltes lactàncies es puguin establir. El recolzament de professionals, de la parella i d'altres persones de l'entorn.
I quan no pot ser, és un dol a acceptar, i la llet artificial donada amb contacte i amor ajuda igual a créixer, a crear el vincle, a sentir-se estimats i estimades i alimentades i alimentats.
Comments